sacarosaés un disacàrid, format per una molècula de glucosa i una molècula de fructosa connectades per un enlla? alfa-1, 2-glucòsid. La seva estructura molecular és relativament gran i complexa, i aquesta estructura determina algunes de les seves propietats bàsiques, com la dol?or i la solubilitat.

La sacarosa prové principalment de les plantes, la més comuna és la canya de sucre i la remolatxa sucrera. Les persones pressionant la tija de la canya, extreuen el suc, mitjan?ant una sèrie de processos de filtració, concentració, cristal·lització i altres per obtenir cristalls de sacarosa.

Com un dels edulcorants més comuns, la sacarosa pot aportar dol?or als aliments i begudes, com ara els nostres dol?os, xocolata, galetes, pastissos, etc.

La sucralosa, coneguda comunament com a sucralosa, és una mena d'edulcorant artificial sense calories i amb gran poder. L'any 1976, l'empresa britànica Telly i la Universitat de Londres van desenvolupar i patentar conjuntament un nou tipus d'edulcorant, que es va posar al mercat el 1988, que és l'únic edulcorant funcional amb sacarosa com a matèria primera.

La sucralosa és una pols cristal·lina blanca que és altament soluble en aigua, amb una solubilitat de 28,2 g/100 ml en aigua a 20 ° C. Té les característiques de no energia, gran dol?or i alta seguretat. La sucralosa es divideix en una varietat de mètodes de síntesi, com ara el mètode de protecció del grup sencer, el mètode de protecció d'un sol grup (mètode d'èster únic), el mètode de biocatàlisi (mètode químic enzimàtic), el mètode de rafinosa, el mètode de tetraclorosa. A la vida diària, la sucralosa s'utilitza en begudes, productes lactis, productes de forn i rebosteria.

Distinció

(1) Dol?a
La sacarosa és un edulcorant que s'utilitza habitualment, i la seva dol?or és un estàndard relatiu, normalment definit com 1,0 (basat en la seva pròpia dol?or). La seva dol?or és relativament baixa, que pot proporcionar una dol?or natural per als aliments, i és una font familiar de dol?or a la dieta diària de la gent, com ara dol?os i brioixeria.
La sucralosa és molt dol?a, 400-800 vegades més dol?a que la sacarosa. Això vol dir que només es pot utilitzar una quantitat molt petita de sucralosa per aconseguir la mateixa dol?or que una gran quantitat de sacarosa. Per exemple, en la producció de begudes, es pot utilitzar una petita quantitat de sucralosa per fer que la beguda sigui prou dol?a.

(2) Calor
La sacarosa pot proporcionar energia al cos humà, i cada gram de sacarosa del cos humà es pot oxidar i descompondre completament per produir unes 4 mil calories. Quan el cos ingereix sacarosa, s'hidrolitza al tracte digestiu en glucosa i fructosa, que després s'absorbeix al torrent sanguini, utilitzada per les cèl·lules com a font d'energia, o es converteix en glucogen per a l'emmagatzematge.
La sucralosa gairebé no aporta calories. Com que amb prou feines s'absorbeix en el sistema digestiu de l'organisme i s'excreta majoritàriament intacte per l'orina, la sucralosa és un substitut dol? ideal per a les persones que necessiten controlar la seva ingesta calòrica, com els diabètics i les persones obeses.

(3) Seguretat
La sacarosa és un sucre natural que és segur per al consum humà en quantitats normals. No obstant això, el consum excessiu de sacarosa pot provocar una sèrie de problemes de salut, com ara càries dental, sucre en la sang elevat, obesitat i molt més. Les dietes altes en sucre a llarg termini també poden augmentar el risc de patir malalties cròniques com la diabetis i les malalties cardiovasculars.
La sucralosa ha estat sotmesa a una rigorosa avaluació de seguretat i es considera segura per a un ús normal. Per exemple, la Xina va aprovar oficialment l'ús de sucralosa el 1997, l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA), l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i molts altres pa?sos i organitzacions han aprovat la sucralosa com a additiu alimentari.